L’Autoritat a l’educació, entre la modernitat i la postmodernitat. Anàlisi sociològica del concepte d’autoritat al Sistema Educatiu Català. Estudi comparatiu del model educatiu franquista i l’actual (1939-2011)

Zusammenfassung

Les contínues reformes legislatives imposades han tingut l’objectiu d’adaptar l’ensenyament a un context social i cultural postmodern. Tanmateix, aquests canvis aparentment no han reeixit i la comunitat educativa té una impressió general negativa. Aquesta tesi doctoral ha reflexionat globalment entorn de la situació a l’àmbit educatiu, també m’he centrat en els diversos elements imbricats i especialment en la figura del docent. Als mitjans de comunicació apareixen constantment informacions explicant situacions conflictives i difícils que el docent ha de tractar dia a dia dins les aules. Públicament, s’interroga si el professor ha perdut l’autoritat que tenia anteriorment davant la societat, les famílies i els alumnes. Molts responen d’una forma contundent i radical afirmativament. Aquesta recerca doctoral pretén investigar el concepte d’autoritat en el professorat durant el Franquisme a Catalunya i contraposar-lo al context postmodern actual; també s’han fet aportacions d’altres contrades per tal d’ampliar la perspectiva. Per abordar la complexitat d’aquest objecte d’estudi s’han utilitzat eines de diverses disciplines, principalment la sociologia, també l’antropologia, la pedagogia, la filosofia i la psicologia. La metodologia utilitzada ha estat principalment qualitativa, mitjançant entrevistes en profunditat, grups triangulars..., i també s’han introduït dades quantitatives. L’anàlisi del concepte autoritat exigeix tenir en compte el marc social i cultural. Aquest determina els tipus de relacions socials en un espai concret entre els diversos actors socials. A més a més, s’ha de tenir en compte la definició del terme auctoritas i diferenciar-lo d’un altre que històricament ha portat equívocs, la potestas. Aquesta investigació ha situat la figura del docent en dos contextos socials i culturals específics. Primer el marc franquista, el qual tenia una estructura on dominaven unes interaccions socials caracteritzades per l’obediència, la disciplina, la jerarquia, les relacions unidireccionals i verticals. Aquestes poden definir-se a partir de la potestas. Aquest tipus de relacions socials no estaven reduïdes a l’espai educatiu, sinó que tota l’estructura social tenia aquestes característiques. Tanmateix, en un context social i cultural postmodern, hi ha més equilibri i equitat entre els diversos actors socials, també a l’àmbit educatiu. No existeix una estructura social sòlida que consolidi a priori unes determinades formes de fer i d’actuar, sinó que el docent, amb la seva habilitat, intel·ligència, esforç, empatia i implicació ha de guanyar-se l’auctoritas dia a dia. Aquest tipus d’interaccions socials no s’han de situar únicament a l’espai educatiu, sinó que van més enllà, són qüestions socials i culturals d’aquest període. Les conclusions d’aquesta recerca són les següents: s’ha relacionat el context social i cultural franquista amb l’escola d’aquell període. Aquest marc comportava unes determinades metodologies a l’interior dels centres i unes interaccions socials específiques entre docents i alumnes. Les relacions entre els agents socials a l’aula eren fonamentalment verticals, rígides, disciplinàries i sense dret a rèplica. Això comportava interaccions dominades fonamentalment per la potestas. A l’actualitat, s’ha relacionat el context social i cultural postmodern a l’escola. Aquest marc comporta unes determinades metodologies als centres i unes interaccions socials específiques entre docents i alumnes. Les relacions entre els actors socials a l’aula són més igualitàries, horitzontals, dialogants i democràtiques. Per tal que pugui aparèixer l’auctoritas hi ha d’haver lliure acceptació de l’educat. Això comporta que en aquest model pugui aparèixer l’autoritat del docent, per la seva vàlua i carisma, i que aquest sigui considerat especial.