Pedagogia Social Comunitàriaun model d’intervenció socioeducativa integral

  1. Txus Morata 1
  1. 1 Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés
Zeitschrift:
Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

ISSN: 2339-6954 1135-085X

Datum der Publikation: 2014

Titel der Ausgabe: Pedagogia social comunitària i exclusió social / Pedagogia social comunitaria y exclusión social

Nummer: 57

Seiten: 13-32

Art: Artikel

Andere Publikationen in: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

Zusammenfassung

L’actual situació d’inestabilitat social i econòmica que viu la nostra societat ha evidenciat l’existència de grans bosses de persones que viuen en situació de marginació o exclusió social. Les polítiques socials han donat resposta a situacions concretes, però no han articulat un teixit social fort que permeti incorporar de manera efectiva la persona exclosa, ni prevenir aquests processos. Es presenta en aquest article un model d’intervenció socioeducativa anomenat Pedagogia Social Comunitària que centra la seva acció en dos objectius: la millora de la qualitat de vida i el benestar de les persones, especialment d’aquelles que es troben en situació d’exclusió social; i el foment de la cohesió social. Aquestes finalitats s’operativitzen mitjançant l’increment de la participació, l’empoderament individual i comunitari, la coresponsabilitat i la sensibilització social.

Bibliographische Referenzen

  • Alonso, I.; Funes, J. (2009). “L’acompanyament social en els recursos socioeducatius”. En: Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, núm. 42, p. 27-45.
  • Ander-Egg, E. (1989). La animación y los animadores. Madrid, Narcea.
  • Blanco, A.; Díaz, D. (2005). “El bienestar social: su concepto y medición”. En: Psicothema 17 (4): 582–589.
  • Cantard, A. (2009).“La cohesión social continuidades y rupturas”. En: II encuentro de rectores Universia. Guadalajara 2010.
  • Caride, J. A. (2005).“La animación sociocultural y el desarrollo comunitario. Como educación social”. En: Revista de educación, núm. 336 (2005), p. 73-88.
  • Carmona, M.; Rebollo, O. (2009). Guia operativa d’acció comunitària. Acció Social i Ciutadania. Ajuntament de Barcelona.
  • Carmona, M.; Céspedes, A.; Vegué, E. (2003). “Construyendo desarrollo comunitario desde los servicios públicos”. En: Martí, J.; Pascual, J.; Riera, C. Participación y desarrollo comunitario en medio urbano: experiencias y reflexiones. Madrid. IEPALA Editorial.
  • Casas, F. (1989). Técnicas de investigación social: Los indicadores sociales y psicosociales. Barcelona: PPU.
  • Casas, F. (1996). Bienestar social. Una introducción psicosociológica. Barcelona: PPU.
  • Casas, F. (1999). Calidad de vida y calidad humana. Papeles del Psicólogo, 74.
  • CEPAL (2007). Un sistema de indicadores para el seguimiento de la cohesión social en América Latina. Santiago. Chile.
  • Castel, R. (1990). Les situation-limite du processus de maerginalisation: de la vulnerabilité a la désaffiliation. Ponència presentada a la EC Conference on Peverty, Marginalisation and Social Exclusion in the europe of the 90’s en Sassri (Itàlia).
  • Civís, M.; Longàs, E.; Longàs, J.; Riera, J. (2007). “Educación, territorio i desarrollo comunitario. Prácticas emergentes”.En: Educación Social. Revista de Intervención Socioeducativa, núm. 36 p. 13-24.
  • Del Pozo Serrano, F. J.; Añaños-Bedriñana, T. F. (2013). “La Educación Social Penitenciaria: ¿De dónde venimos y hacia dónde vamos?”. En: Revista Complutense de Educación, 24. Madrid.
  • Diez Ripollés, J. L. (2005). “De la sociedad del riesgo a la seguridad ciudadana: un debate desenfocado”.En: Revista Española de Ciencia Penal i Criminológica, núm. 7(01).
  • Farpon, A. I.; Menéndez, L. M.; Triguero, Y. (2007). Guía de incorporación social. Oviedo: Consejería de Bienestar social del Principado de Asturias.
  • Gaitán, L. (2003). Ciudadanía, participación y trabajo social. Ponencia presentada en: Inauguración Curso Académico 2003/2004 de la Escuela de Trabajo Social de la Universidad de Murcia.
  • Morata, T.; Palasí, E. (2012). “Oci i participació social de la gent gran. Avaluació d’un programa d’Animació Sociocultural i Desenvolupament Comunitari a la ciutat de Granollers”. En: Educació social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 51, p. 67 - p. 90.
  • Pastor, E. (2004). “La participación ciudadana en el ámbito local, eje transversal del trabajo social comunitario”. En: Alternativas. Cuadernos de Trabajo Social, núm. 12.
  • Pastor Seller, E. (2006). “La participación ciudadana. Principio ético de la intervención profesional desde los Servicios Sociales Municipales”. En: Acciones e Investigaciones sociales, número extra 1.
  • Paugman, S. (1996). “The espiral of precariouness: a multidimensional approach to the process of social disqualification in France”. En: Room, G. (Ed) Beyon de Threshold: the measurement and analisys of Social Exclusion. Bristol: The Policy Press p. 49-79.
  • Pérez Serrano, G.; Pérez de Guzmán, M. V. (2006). Qué es la animación sociocultural. Epistemología y valores, Madrid, Nancea.
  • Prochaska, J.; DiClemente, C. (1982). “Transtheorical therapy: Toward a more integrative model of change”. En: Psycotherapy: Theory, research and practice, núm. 19(03) p. 276-288.
  • Romero, C. G. (2002). “Dinamización comunitaria en el ámbito de la inmigración. Apuntes y propuestas sobre participación, mediación y codesarrollo”. En: La exclusión social: teoría y práctica de la intervención (p. 99-128). Editorial CCS.
  • Solé P.; et alt. (2011). “Cohesión social e inmigración. Aportes científicos y discursos políticos”. En: Revista Internacional de Sociología, núm. 69(01).
  • Soler, P. (2011). “Infància i temps lliure”. En: L’animació Sociocultural. Una estratègia de desenvolupament i empoderament de comunitats. Editorial UOC. Barcelona. p. 164.
  • Subirats, M. (2001). “¿Qué es educar? De la necesidad de reproducción a la necesidad de cambio”. En: Tomé, A.; Rambla, X (eds.). Contra el sexismo. Coeducación y democracia en la escuela. Síntesis. Madrid.
  • Subirats, J. (coord.) (2004). “Pobreza y exclusión social. Un análisis de la realidad española y europea”. En: Colección de Estudios Sociales, núm. 16 Barcelona: Fundació La Caixa.
  • Tironi, E. (2006). “Cohesión social en Chile: El retorno de un viejo tema”. Edición núm. 18, Revista Quórum, agosto. Santiago Chile.
  • Trilla, J. (1997). Animación sociocultural. Teorías, programas y ámbitos. Barcelona: Ariel Educación, p. 13-24.
  • Trilla, J. (2010). “Propuestas conceptuales para clarificar el debate sobre la educación para la ciudadanía en la escuela”. En: Puig, J. M. (coord.) Entre todos, compartir la educación para la ciudadanía. Barcelona: ICE-Horsori.
  • Ucar, X. (1995). Los programas de ASC. Claves de Educación Social, Universitat del País Basc.
  • Ucar, X. (2002). Medio siglo de ASC en España. Balance y perspectivas. Barcelona, Revista Iberoamericana de Educación.
  • Zimmerman, M. A. (1995). “Psychological empowerment: Issues and illustrations”. En: American Journal of Community Psychology, 23, 581-599.
  • Zimmerman, M. A. (2000). “Empowerment theory: Psychological, organizational and community levels of analysis”. En: J. Rappaport & E. Seidman (Eds.). Handbook of community psychology (p. 43-63). New York: Kluwer Academic/Plenum Publishers.