L’acompanyament socioeducatiu com a eina d’inclusió social

  1. Hector Alonso
  2. Eva Palasí
  3. Txus Morata
Aldizkaria:
Pedagogia i Treball Social

ISSN: 2013-9063

Argitalpen urtea: 2018

Alea: 7

Zenbakia: 2

Orrialdeak: 70-89

Mota: Artikulua

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openSarbide irekia editor

Beste argitalpen batzuk: Pedagogia i Treball Social

Laburpena

L’entrada en un Centre Penitenciari suposa un procés traumàtic per a la persona. Però el temps de privació de llibertat, si bé inicialment no és volgut, ha de ser un temps de canvi, que permeti a l’intern assolir les competències socials i ciutadanes que asseguren un procés de canvi en la seva identitat, possibilitant un procés d’incorporació social d’acord a la norma. L’article que presentem descriu el procés d’acompanyament de les persones que ingressen a la Unitat Terapèutica i Educativa del CP d’Astúries, entenent com l’acompanyament al canvi en cadascuna de les fases de l’internament.L’acollida i la planificació conjunta del procés de canvi, serà un dels espais destacats i principals, ja que ens ha de permetre un correcte treball en xarxa que pugui millorar la seva vinculació amb la comunitat. Però l’acompanyament no es limita a l’acció dins el centre, sinó que el moment de la transició a la llibertat serà un altre dels espais claus i delicats per assolir els objectius de reinserció. El paper del grup d’iguals, els funcionaris de vigilància, els familiar si les entitats és clau en la transmissió de valors de tipus prosocial, possibilitant processos de canvi identitari efectius. La incorporació de les persones privades de llibertat, a través de l’acompanyament, permet adequar i personalitzar els processos de canvi fent més efectiu el treball que es realitza en els Centres Penitenciaris. El que presentem tot seguit és un estudi qualitatiu de la importància dels procés d’acompanyament així com dels agents i processos claus que es donen dins un Centre Penitenciari d’èxit com és el model estudiat

Erreferentzia bibliografikoak

  • Alonso, I i Funes, J. (2009). L’acompanyament social en els recursos socioeducatius. Revista Educació Social, 42, 27–45.
  • Ballester, G; Caballer, M i Hernandez, A. (2008). Competencias profesionales asociadas al trabajo en red. Itinerarios de inserción desde la perspectiva del trabajo en red. Valencia: Consorcio Pactem Nord.
  • Castillo, R. (2009). El trabajo en red. Reflexiones desde una experiencia. Zerbitzuan. Revista de Servicios Sociales, 46, 149–162. https://doi.org/doi: 10.5569/1134-7147
  • Enjuanes, J., Garcia, F., & Longoroa, B. (2014). La Unidad Terapéutica y Educativa del Centro Penitenciario de Villabona, un nuevo modelo penal de reinserción social. Revista de Educació Social Revista d’Intervenció socioeducativa, 57.
  • Fantova, F. (2005). Manual para la gestión de la intervención social. Políticas, organizaciones y sistemas para la acción. Madrid: CCS.
  • Funes, J.; Rayo, E. (2001). El acompañamiento y los procesos de incorporación social. (G. Vasco, Ed.).
  • Hsieh, B. (2014). The importance of orientation: implications of professional identity on classroom practice and for professional learning. Teachers and Teaching: Theory and Practice, 178–190. https://doi.org/:10.1080/13540602.2014.928133
  • Mendia, R. (2013). Guía 6, aprendizaje y servicio solidario: el acompañamiento educativo. Bilbao: Zerbikas Fundazioa.
  • Ministerio del Interior (2005) Unidad Terapéutica y Educativa. Centro Penitenciario Villabona. Un modelo de intervención penitenciaria en Documentos Penitenciarios vol 1. Madrid: Dirección General de Instituciones Penitenciarias
  • Morata, M. . (2009). De la animación sociocultural al desarrollo comunitario: su incidencia en el ocio. Universidad de Barcelona.
  • Ballester, Ll. i Muñoz, A. (2009). Treball comunitari: treball socioeducatiu en xarxa. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i Socioeducativa, 1(1),
  • Pérez Eransus, B. (2003). «Las entidades sociales en la lucha contra la exclusión». In Rodríguez Cabrero, G. (coord.): Las entidades voluntarias de acción social en España. Madrid: Fundación Foessa.
  • Pérez Eransus, B. (2004). El acompañamiento social como herramienta de lucha contra la exclusión. Documentación Social, 135, 89–107.
  • Planella, J. (2013). Pedagogía Social y diversidad funcional : de la rehabilitación al acompañamiento. Educatio Siglo XXI, 31(2), 113–128. Retrieved from http://revistas. um.es/educatio/article/view/187121/154221
  • Rizo, M. (2006). Redes. Una aproximación al concepto. Ponencia Recogida En El III Encuentro Internacional de Promotores y Gestores Culturales, Guadalajara, 2005, Editadas Por La Coordinación de Patrimonio Cultural, Desarrollo y Turismo Del CONACULTA Con Con El Título “Gestión Cultural: Planta Viva En Crecimi. Mexico.
  • Ubieto, J. R. (2007). Modelos de trabajo en red. Educació Social. Revista d’intervenció Sòcioeducativa, (36), 26–39. Retrieved from http://www.raco.cat/index.php/EducacioSocial/article/view/165566/217618
  • Ucar, X. (1997). “Las virtudes pedagógicas del camino de Santiago.” In Pantoja, L. (Coord.) Nuevos espacios de la educación social. Bilbao: ICE de la Universidad de Deusto.
  • Varela Crespo, L. (2010). La Educación Social y los Servicios Sociales en los procesos de desarrollo comunitario: revitalización del trabajo en red Social. Education and Social Servuces in Community Development Processes: Revitalizing Networking, (17), 137–148.
Datuen iturria: Dialnet