Georges Dwelshauvers, l’home que va ser utilitzat per a començar a destruir l’obra cultural de la Mancomunitat

  1. Josep Pich Mitjana 1
  2. Jordi Sabater 2
  3. Frederic J. Porta 1
  1. 1 Universitat Pompeu Fabra
    info

    Universitat Pompeu Fabra

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/04n0g0b29

  2. 2 Universitat Ramon Llull
    info

    Universitat Ramon Llull

    Barcelona, España

    ROR https://ror.org/04p9k2z50

Revista:
Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics

ISSN: 0213-6791

Año de publicación: 2021

Número: 32

Páginas: 65-90

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics

Resumen

This article seeks to explain the Dwelshauvers affair through the protagonist of the case which started the debugging of the cultural work of the Mancomunitat, which shook Barcelona in the spring of 1924. Dwelshauvers, a prestigious Belgian psychologist, arrived in Catalonia invited by the Mancomunitat to promote a Psychology Laboratory. The work he undertook since 1918 had nothing to do with politics, but the advent of the Dictatorship and its desire to laminate the cultural work of the Mancomunitat, made the Dwelshauvers laboratory the weak link, through which the dismantling of the institution and its activities could begin. The affair displayed the intense struggle for control of culture and the intellectual-professional sector in Catalonia between primoriveristas and antiprimoriveristas. The campaign of the dictatorial government, with the collaboration of Eugeni d’Ors, against the Flemish psychologist and the laboratory he led, provoked, probably expected by the dictatorship, a reaction of support from professors, students and workers of the cultural and educational centres of the Mancomunitat and Catalanism in general. Using the Dwelshauvers affair as a pretext, the Dictatorship succeeded in demolishing the Mancomunitat and its cultural work.

Referencias bibliográficas

  • Ametlla, C. Memòries polítiques (1918-1936) (1979). Vol. 2. Barcelona: Catalònia.
  • Balcells, A.; Pujol, E., i Sabater, J. (1996). La Mancomunitat de Catalunya i l’autonomia. Barcelona: Proa/IEC.
  • Calvo, L. (1990). «L’arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya. El projecte noucentista de renovació i institucionalització de l’Etnografia Catalana». Revista de Dialectología y Tradiciones Populares, núm. 45.
  • Calvo, L. (1994). Tomàs Carreras i Artau o el tremp de l’etnologia catalana. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Capdevila, J. M. (1965). Eugeni d’Ors. Etapa barcelonina. Barcelona: Barcino.
  • Casassas, J. (1978). «La configuració del sector “intel·lectual-professional” a la Catalunya de la Restauració (a propòsit de Jaume Bofill i Mates)». Recerques, núm. 8, p. 103-131.
  • Casassas, J. (1989). Intel·lectuals, professionals i polítics a la Catalunya contemporània (1850-1920). Sant Cugat del Vallès: Els Llibres de la Frontera.
  • Casassas, J. (1998). «La història cultural i intel·lectual professional. Una visió personal». Cercles: revista d’història cultural, núm. 1, p. 6-11.
  • Casassas, J. (2004). «Quinze anys. Una biografia intel·lectual col·lectiva». Cercles: revista d’història cultural, núm. 7, p. 6-11.
  • Casassas, J. [coord.] (1999). Els intel·lectuals i el poder a Catalunya (1808- 1975). Barcelona: Pòrtic.
  • Corominas, P. (1974). Diaris i records. De la Solidaritat al catorze d’abril. Barcelona: Curial.
  • Díaz Moreno, M. I. (2016). Anàlisi crítica de l’obra psicològica de Ramon Turró i Darder (1854-1926), August Pi i Sunyer (1879-1965) i Emili Mira i López (1896-1964) dins el context de consolidació de la psicologia científica a Catalunya. UAB.
  • Digithèque Histoire de l’ULB > Historique > Le libre-examen et Université Nouvelle: la première crise. Consultat el 16 d’abril del 2020.
  • Dwelshauvers, G. (1924). «A propòsit del Laboratori de Psicologia Experimental». La Publicitat (15-IV-1924), p. 1.
  • Dwelshauvers, G. (1926). La Catalogne et le problème catalan. París: Librairie Félix Alcan.
  • Galí, A. (1983). Història de les institucions i del moviment cultural a Catalunya 1900-1936. Libre IX. Ensenyament Universitari. Barcelona: Fundació Alexandre Galí.
  • González-Agàpito, J.; Mayordomo, A.; Marquès, S., i Sureda, B. (2002). Tradició i renovació pedagògica. 1898-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat - Institut d’Estudis Catalans.
  • Jardí, E. (1967). Eugeni d’Ors. Vida i obra. Barcelona: Aymà.
  • Jardí, E. (1999). El meu pare i el seu món. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Monserrat.
  • Kirchner, M.; Gimeno, M. C. (1986). «George Dwelshauvers (1867-1937). Fundador del Laboratorio de Psicología Experimental de la Mancomunidad de Cataluña». Revista de Historia de la Psicología. Vol. 7, núm. 4.
  • Llates, R. (1969). 30 anys de vida catalana. Vol. 2, Barcelona: Aedos.
  • Malgand, W. «Dwelshauvers (Georges)». A: Carnoy, H. (1987). Dictionnaire biographique international des écrivains. Hildesheim: Olms Verlag.
  • Martínez Fiol, D. (2010). Els sindicats de funcionaris de la Generalitat de Catalunya (1931-1939). Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Martínez Fiol, D. (2019). Leviatán en Cataluña. La lucha por la administración de la Generalitat republicana (1931-1939). Sevilla: Espuela de Plata.
  • Navarra, A. (2018). La escritura y el poder. Vida y ambiciones de Eugenio d’Ors, Barcelona: Tusquets Editores.
  • Pla, J. (1969). Notes disperses. Obra completa. Vol. XII. Barcelona: Destino.
  • Pla, J. (1977). Prosperitat i rauxa de Catalunya. Obra completa. Vol. XXXII. Barcelona: Destino.
  • Ràfols Casamada, J. (2001).«La Naturalesa en l’obra d’Eugeni d’Ors, segon secretari general de l’IEC». A: L’Aportació cultural i científica de l’Institut d’Estudis Catalans (1907-1997). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Roig i Rossich, M. (1992). La Dictadura de Primo de Rivera a Catalunya, un assaig de repressió cultural. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • S. A. (1919) La Vanguardia (8-VII-1919), p. 3.
  • S. A. [Sense Autor] (1922).«Inauguració del Laboratori de Psicologia Experimental». La Veu de Catalunya (21-X-1922), p. 11.
  • S. A. (1924?). [Maseras, A.? o Valls Taberner, F.?], La destitució dels professors de la Universitat nova de Barcelona, [Barcelona: s. n.].
  • S. A. (1924). «Conferència Dwelshauvers». La Publicitat, núm. 15622 (22-I1924), p. 6.
  • S. A. (1924). «La nova Mancomunitat. El senyor Sala ha manifestat que l’obra feta té molt de bo, i que, per tant, cal conservar-la i enaltir-la». La Publicitat, núm. 15631 (2-II-1924), p. 4.
  • S. A. (1924). «Institut d’Estudis Catalans». La Publicitat (12-IV-1924), p. 4.
  • S. A. (1914). «Una carta a M. Dwelshauvers», La Veu de Catalunya (15-IV1914), p. 5.
  • S. A. (1924). «La lletra al prof. Dwelshauvers». La Veu de Catalunya (30-IV1924), p. 3.
  • S. A. (1924). «El cas del Prof. Dwelshauvers». La Veu de Catalunya (1-V-1924), p. 5.
  • S. A. (1924). «La destitució dels professors». La Veu de Catalunya (4-V-1924), p. 3.
  • S. A. (1924). Ressorgiment, any 9, núm. 94 (maig del 1924), p. 1507-1509.
  • S. A. (1924). «Una carta de Nicolau d’Olwer». La Publicitat, núm. 15622 (29- XI-1924), p. 1.
  • S. A. (1925). «Conferència de Georges Dwelshauvers a la Sorbona». La Publicitat, núm. 15846 (2-I-1925), p. 4.
  • S. A. (1925). «Dwelshauvers, G- L’étude de la pensée. Méthodes et résultats.- Pierre Téqui, París, 22 francs. “Cours et documents de philosophie”», La Paraula Cristiana, núm. 124 (abril del 1925), p. 332-333.
  • Saiz, M.; Saiz, D. (1993). El establecimiento de la Psicología científica en España. Barcelona: Avesta.
  • Saiz, M.; Saiz, D. (1996). «El Laboratorio de Psicología Experimental de la Mancomunidad de Cataluña». Revista de Historia de la Psicología. Vol. 17, núm. 3-4.
  • Saiz, M.; Saiz, D. (1997). «El trabajo experimental de Georges Dwelshauvers en su etapa barcelonesa del Laboratorio de Psicología Experimental de la Mancomunidad de Cataluña». Revista de Historia de la Psicología. Vol. 18, núm. 1-2.
  • Siguan, M. (1981). La psicologia a Catalunya. Barcelona: Edicions 62.
  • Siguan, M.; Kirchner, M. (2001). «Georges Dwelsahuvers. Un psicólogo flamenco en Cataluña», Anuario de Psicología. Vol. 32, núm. 1.
  • Siguan, M.; Kirchner, M. (2006). George Dwelshauvers i els començaments de la psicologia experimental a Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • Ucelay-Da Cal, E. (1987). «La Diputació i la Mancomunitat». A: Història de la Diputació de Barcelona. Vol II. Barcelona: Diputació de Barcelona.
  • Ucelay-Da Cal, E.; Pich, J., i Gonzàlez, A. (2019). L’aparença d’un poder propi. La Mancomunitat de Catalunya i el catalanisme. Catarroja-Barcelona: Afers.
  • Unitats 2737, 2739, 2886, 2907, 3743 i 3752, i al lligall núm. 4486 de la UI 70 de l’Arxiu de la Diputació de Barcelona.
  • Varela, J. (2017). Eugenio d’Ors (1881-1954). Barcelona: RBA.
  • Villagrasa, F. (2015). Mancomunitat i ciència, la modernització de la cultura catalana. Catarroja-Barcelona-Palma: Editorial Afers.
Fuente de los datos: Dialnet