Model per analitzar experiències i projectes des de la perspectiva de la resiliència socioeducativa comunitària

  1. Montserrat, M Carme 1
  2. Esteban-Guitart, Moisès 1
  3. Iglesias, Edgar 1
  4. Langarita, Josan 1
  5. Martí, Carolina 1
  6. Monseny, Myrte 1
  7. Pallisera, Maria 1
  8. Planas, Anna 1
  9. Puyaltó, Carolina 1
  10. Soler-Masó, Pere 1
  11. Trull-Oliva, Carme 1
  1. 1 Universitat de Girona
    info

    Universitat de Girona

    Girona, España

    ROR https://ror.org/01xdxns91

Revista:
Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

ISSN: 2339-6954,  1135-085X

Any de publicació: 2022

Títol de l'exemplar: Acompanyament, protecció i resiliència socioeducativa en la infància

Número: 82

Pàgines: 75-94

Tipus: Article

DOI: 10.34810/EDUCACIOSOCIALN82ID413812 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

Resum

Aquest estudi s’emmarca en la resiliència socioeducativa comunitària, centrada a analitzar la implicació d’agents socials i educatius en el disseny i implementació de propostes socials i educatives per fer front a situacions d’adversitat com l’ocasionada per la covid-19. Els objectius han estat identificar pràctiques resilients relacionades amb infants i joves en 5 territoris de Catalunya (Celrà, Ciutat Vella de Barcelona, Girona, Olot i Palafrugell), i aportar mesures específiques d’avaluació i promoció de pràctiques que potenciin processos de resiliència socioeducativa comunitària. L’enfocament metodològic ha estat mixt mitjançant: un qüestionari dirigit a infants i adolescents (10-17 anys) (N=1.216) i a joves (18-29) (N=115), un recull de 93 pràctiques resilients amb 30 entrevistes als seus referents i 5 grups de discussió (N=36). Es presenten els principals resultats, així com l’explicació d’un model d’anàlisi que permeti conèixer, analitzar i potenciar les pràctiques resilients d’una comunitat. Aquest s’ha operativitzat agrupant 20 indicadors en tres dimensions: Acompanyament i personalització, Acció col·lectiva i capital social i Accions de comunicació. És una guia pràctica, en format de llista de verificació, orientada a la presa de decisions per a potenciar la resiliència socioeducativa i adreçada a professionals, instàncies polítiques i membres del teixit associatiu.

Referències bibliogràfiques

  • Barbet, B., Costas, E., Salinas, P., Gómez, C., Junquera, C. & Lafuente, M. (2020). Impacto de la crisis por COVID-19 sobre los niños y niñas más vulnerables. Reimaginar la reconstrucción en clave de derechos de infancia. UNICEF España.
  • Bonal, X. & González, S. (2020). The impact of lockdown on the learning gap: Family and school divisions in times of crisis. International Review of Education, 1–21. https://doi.org/10.1007/s11159-020-09860-z
  • Bryan, J., Williams, J. M. & Griffin, D. (2020). Fostering Educational Resilience and Opportunities in Urban Schools Through Equity-Focused School–Family–Community Partnerships. Professional School Counseling, 23, 1. https://doi.org/10.1177/2156759X19899179
  • Bronfenbrenner, U. (1977). Toward an experimental ecology of human development. Am. Psychol. 32, 513–531.
  • Chen, C. Y.-C., Byrne, E. & Vélez, T. (2021). Impact of the 2020 pandemic of COVID-19 on families with school-aged children in the United States: roles of income level and race. Journal of Family Issues. 43, 719–740. https://
  • doi.org/10.1177/0192513X21994153
  • Fernández-Rodrigo, L. (2020). Alumnado que no sigue las actividades educativas: El caso de una escuela de alta complejidad durante el confinamiento por COVID-19. Sociedad e Infancias, 4, 191-194. https://doi.org/10.5209/soci.69266
  • Gardner, R. L. & Stephens-Pisecco, T. L. (2019). Fostering childhood resilience: A call to educators. Prev. Sch. Fail. 63, 195–202. https://doi.org/10.1080/1045988X.2018.1561408
  • Gifre, M. & Esteban-Guitart, M. (2012). Consideraciones educativas de la perspectiva ecológica de Urie Bronfenbrenner. Contextos Educativos, 15, 79-92. https://doi.org/10.18172/con656
  • González, S. & Bonal, X. (2021). COVID-19 school closures and cumulative disadvantage: Assessing the learning gap in formal, informal and non-formal education. European Journal of Education, 56(4), 607-622. https://doi.org/10.1111/ejed.12476
  • Greene, J. C., Caracelli, V. J. & Graham, W. F. (1989). Toward a conceptual framework for mixed method evaluation designs. Educational Evaluation and Policy Analysis, 11(3), 255-274.
  • Iglesias, E., González-Patiño, J., Lalueza, J. L. & Esteban-Guitart, M. (2020). Manifiesto en tiempos de Pandemia: Por una educación crítica, intergeneracional, sostenible y comunitaria. Revista International de Educación para la
  • Justicia Social, 9(3e), 181-198. https://doi.org/10.15366/riejs2020.9.3.010
  • Iglesias, E., Esteban-Guitart, M., Puyaltó, C. & Montserrat, C. (2022). Fostering community socio-educational resilience in pandemic times. Its concept, characteristics and prospects. Frontiers in Education, https://doi.org/10.3389/feduc.2022.1039152, 7:1039152
  • Khalid, A. & Singal, N. (2022). Parents as partners in education during COVID-19-related school closures in England: challenges and opportunities identified by parents with Pakistani and Bangladeshi heritage. Journal of
  • Family Studies, https://doi.org/10.1080/13229400.2022.2098804
  • Luque, S., Panadero, H., Sendróis, E., Gómez, S. & Gilart, G. (2020). Bretxes digitals i educació. Usos de les TIC en l’aprenentatge, usos socials de pantalles i xarxes i noves bretxes digitals. Fundació Ferrer i Guàrdia.
  • Magis, K. (2010). Community resilience: An indicator of social sustainability. Soc. Nat. Resour. 23, 401–416. https://doi.org/10.1080/08941920903305674
  • Montserrat, C., Garcia-Molsosa, M., Llosada-Gistau, J. & Sitjes-Figueras, R. (2021). The views of children in residential care on the COVID-19 lockdown: Implications for and their well-being and psychosocial intervention. Child Abuse & Neglect, 120, 105182 https://doi.org/10.1016/j.chiabu.2021.105182
  • Norris, F. H., Stevens, S. P., Pfefferbaum, B., Wyche, K. F. & Pfefferbaum, R. L. (2008). Community resilience as a metaphor, theory, set of capacities, and strategy for disaster readiness. Am. J. Community Psychol. 41, 127–150.
  • https://doi.org/10.1007/s10464-007-9156-6
  • Oppermann, E., Cohen, F., Wolf, K., Burghardt, L. & Anders, Y. (2021). Changes in parents’ home learning activities With their children during the COVID-19 lockdown. The role of parental stress, parents’ self-efficacy and social support. Frontiers in Psychology, 12, 682540. https://doi.org/10.3389/fpsyg.2021.682540
  • Sheppard, B., Han, H. & Martínez, E. (2021). Years don’t wait for them. Human Rights Whach. USA.
  • Souza JB, Potrich T, Brum CN, Heidemann ITSB, Zuge SS. & Lago AL.(2020). Repercussions of the COVID-19 pandemic from the childrens’ perspective. Aquichan. 20(4), e2042. https://doi.org/10.5294/aqui.2020.20.4.2
  • UNESCO (2020). Rallies International Organizations, Civil Society and Private Sector Partners in a Broad Coalition to Ensure #LearningNeverStops. UNESCO.
  • Uribe, J. (2021). ¿Pobreza o exclusión social? Covid-19. Ante la responsabilidad de un abordaje nuevo y coordinado en los servicios sociales. Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa, 77, 15-35. https://hdl.handle.net/11162/210543
  • Zies, Cáritas Española y Càritas Catalunya. (2020). L’impacte de la COVID-19 en les famílies ateses per les Càritas amb seu a Catalunya. Resultats de la primera onada. Càritas Catalunya.
  • Zolkoski, S. M. & Bulloch, L. M. (2021). Resilience in children and yotuh: A review. Children and Youth Services Review, 34, 2295–2303. https://doi.org/10.1016/j.childyouth.2012.08.00
Fuente de los datos: Dialnet