Estudio de la sustitución y suspensión de la pena en justicia juvenilaproximación a la realidad penal juvenil catalana

  1. Enjuanes, Jordi 1
  2. Morata, Txus 1
  1. 1 Universitat Ramon Llull – Pere Tarrés
Revista:
Educación social: Revista de intervención socioeducativa

ISSN: 1135-8629

Año de publicación: 2016

Título del ejemplar: Educació Social i gènere

Número: 63

Páginas: 115-126

Tipo: Artículo

Otras publicaciones en: Educación social: Revista de intervención socioeducativa

Resumen

El proceso de acompañamiento y transición a la libertad es parte del éxito educativo en la reinserción social. Potenciar vínculos comunitarios y la mejora de competencias sociales son aspectos ineludibles en el proceso de incorporación social, especialmente para los menores con delitos graves. En el presente artículo analizamos la aplicación de medidas de sustitución y suspensión como instituciones que evitan la consolidación de identidades subculturales y permiten procesos de vinculación comunitarios.

Referencias bibliográficas

  • Almirall, A.; García, M.; Jódar, F. (2011). “La mediación penal juvenil y comunitaria: una alianza necesaria”. Mediaciones Sociales, 9, 165–185.
  • Alonso, I.; Funes, J. (2009). “L’acompanyament social en els recursos socioeducatius”. Educació social: revista d’intervenció sòcioeducativa, 42, 27–45.
  • Beatriz Cruz (2011). “La circunstancia agravante de reincidencia en el derecho penal juvenil”. Revista Estudios Jurídicos, 11.
  • Bender, D.; Lösel, F. (1997). “Protective and risk effects of peer relations and social support on antisocial behaviour in adolescents from multi-problem milieus”. Journal of Adolescence, 20(6), 661–78.
  • Blasco, C.; Fuentes, N.; Pastor, C. (2014). “Aproximació als factors explicatius del desistiment en joves infractors”. Educació social: revista d’intervenció socioeducativa, núm. 58.
  • Cano, M. Á. (2011). “¿Supresión, mantenimiento o reformulación del pensamiento educativo en el derecho penal juvenil?”. Revista Electrónica de Ciencia Penal y Criminología, 13(13).
  • Capdevila, M.; Ferrer, M. (2012). Taxes de reincidència 2011 de justícia juvenil. (CEJFE, Ed.). Barcelona.
  • Carmona, C. (2002). “Algunas observaciones sobre la responsabilidad penal de los menores, a raíz de la Ley 5/2000, de 12 de enero”. Revista Española de Ciencia Penal y Criminología, 4(3).
  • Couso, J. (2010). Sustitución y remisión de sanciones penales de adolescentes. Criterios y límites para las decisiones en sede de control judicial de las sanciones (No. 18/2010). Santiago de Chile.
  • Enjuanes, J.; Camps, E. (2013). A ti, “Centre Educatiu Els Til·lers”, nuestro más sentido homenaje. Un modelo educativo a través de la historia de la justicia juvenil. Revista de Educación Social.
  • Evans-Chase, M.; Zhou, H. (2012). “A Systematic Review of the Juvenile Justice Intervention Literature: What It Can (and Cannot) Tell Us About What Works With Delinquent Youth”. Crime & Delinquency, 60(3), 451–470. García, A. (2005). Negociar el riesgo. (Ariel, Ed.) (primera.). Barcelona.
  • García, E.; García, O.; Benítez, M. J.; Pérez, F. (2011). “Menores reincidentes y no reincidentes en el sistema de justicia juvenil andaluz”. Alternativas. Cuadernos de trabajo Social, 18, 35–55.
  • Hernández, M. V. (2013). “Características cualitativas y cuantitativas de la delincuencia actual de menores”. Revista de Derecho Penal y Criminología, 10(471-492).
  • Kymlicka, W.; Norman, W. (1994). “Return of the Citizen: A survey of recent work on citizenship theory”. Ethics, 104, 257–289.
  • Martí, J.; Cid, J. (2015). “Encarcelamiento, lazos familiares y reincidencia. Explorando los límites del familismo”. Revista Internacional de Sociología, 73(1).
  • Mathur, S.; Clark, H. (2014). Community Engagement for Reentry Success of Youth from Juvenile Justice: Challenges and Opportunities. EDUCATION AND TREATMENT OF CHILDREN, 37(4), 713–734.
  • Morata, T. (2014). “Pedagogía Social Comunitaria: un modelo de intervención socioeducativa integral”. Educació social: revista d’intervenció socioeducativa, (57), 13–32.
  • Núñez Izquierdo, F. (2012). “Tasa de reincidencia de la delincuencia juvenil de Extremadura. Medidas privativas de libertad”. Revista sobre la infan-cia y la adolescencia, (2), 37–67.
  • Pérez, C. (2014). “La justicia juvenil en el derecho internacional”. Derecho y Cambio Social, 37.
  • Planella, J. (2003). “Fonaments per a una pedagogia de l’acompanyament en la praxi de l’educació social”. Revista Catalana de Pedagogia, 2, 13–33.
  • Pratt, T.; Turner, M.; Piquero, A. (2004). “Parental socialization and community context: A longitudinal analysis of the structural sources of low self-control”. Journal of Research in Crime and Delinquency, 41(3), 219–243. Rodríguez, J. (2011). “Conducta antisocial en grupo: una aproximación mediante ecuaciones estructurales”. CENIPEC, 30.
  • Salvador Concepción, R. (2014). La ley reguladora de la responsabilidad penal de los menores: sus ulteriores reformas y su eficacia. La ley penal: revista de derecho penal, procesal y penitenciario. La Ley-Actualidad.
  • San-Juan, C.; Ocáriz, E.; Cuesta, J. L. de la. (2007). “Evaluación de las medidas en medio abierto del Pla de Justicia Juvenil de la Comunidad Autónoma del País Vasco”. Boletín Criminológico, 96.
  • Trilla, J. (2010). “Propuestas conceptuales en torno al debate sobre educación para la ciudadanía”. In ICE-Horsori (Ed.), Entre todos. Compartir la educación para la ciudadanía. (Vol. Propuesta, pp. 77–92). Barcelona.
  • Valverde, J. (2014). Exclusión social. Bases teóricas para a intervención. (Editorial Popular, Ed.). Madrid.